Un dels dubtes que sorgeix quan és necessari instal·lar un ascensor o una rampa en una comunitat de veïns és la normativa existent i el procés que s’ha de seguir per a garantir l’accessibilitat universal.
La reforma de la Llei 49/1960 de 21 de juliol de Propietat Horitzontal, que es va fer en 2003, reconeix el dret a la realització de les obres i actuacions que resultin necessàries per a satisfer el requisit d’accessibilitat universal:
Tindran caràcter obligatori i no requeriran d’acord previ de la Junta de propietaris, impliquin o no modificació del títol constitutiu o dels estatuts, i vinguin imposades per les administracions públiques o sol·licitades a instància dels propietaris, les següents actuacions:
– Els treballs i les obres que resultin necessàries per a l’adequat manteniment i compliment del deure de conservació de l’immoble i dels seus serveis i instal·lacions comunes, incloent en tot cas, les necessàries per satisfer els requisits bàsics de seguretat, habitabilitat i accessibilitat universal, així com les condicions d’ornament i altres derivades de la imposició, per part de l’Administració, del deure legal de conservació.
– Les obres i actuacions que resultin necessàries per a garantir els ajustaments raonables en matèria d’accessibilitat universal i, en tot cas, les requerides a instància dels propietaris en l’habitatge o local visquin, treballin o prestin serveis voluntaris, persones amb discapacitat, o majors de setanta anys, amb l’objecte d’assegurar-los un ús adequat a les seves necessitats dels elements comuns, així com la instal·lació de rampes, ascensors o altres dispositius mecànics i electrònics que afavoreixin l’orientació o la seva comunicació amb l’exterior, sempre que l’import repercutit anualment de les mateixes, un cop descomptades les subvencions o ajudes públiques, no excedeixi de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes.
La persona propietària de l’habitatge haurà d’instal·lar un element que faciliti la mobilitat de les persones en el cas que viva, treballi o presti algun servei voluntari algú amb una discapacitat o que sigui major de setanta anys.
La Llei fa una distinció segons el cost de les obres a realitzar. D’una banda les que el seu cost no excedeix de les dotze mensualitats de les despeses comunes, que són de caràcter obligatori i no hi ha necessitat d’acord de la Comunitat de Propietaris. D’altra banda les que el cost és superior a les dotze mensualitats i en aquest cas es requereix el vot favorable de la majoria dels propietaris i per tant la majoria de les quotes de participació. Això significa que si són 7 propietaris es necessita l’acord d’almenys 4 d’ells.
Per a procedir a la instal·lació en primer lloc cal sol·licitar per escrit al President de la Comunitat l’adquisició d’un element que faciliti la mobilitat de les persones amb discapacitat. La Junta de propietaris haurà d’estudiar-ho i pronunciar-se. En el cas de comptar amb una minusvalidesa del 33% o superior i que la Junta s’oposi a la instal·lació, es pot impugnar judicialment l’acord, sol·licitant al jutge l’anul·lació i que es declari l’obligació de realitzar la instal·lació de l’ascensor o de la rampa.
Una vegada adoptat i aprovat l’acord s’ha de realitzar el projecte d’obra, signat per un arquitecte o arquitecte tècnic i demanar a l’Ajuntament el corresponent permís d’obres.
En el cas dels ascensors unifamiliars de Enier, que no necessiten ni sala de màquines ni fossat, la instal·lació és molt àgil i no és necessari disposar de grans espais perquè el producte s’adapta a la disponibilitat existent. Depèn del cas, l’elevador pot instal·lar-se amb estructura metàl·lica autoportant, que evita la realització d’obra civil i, per tant, tramitar la llicència com a obra menor.