En aquest article ens centrem en Catalunya, ja que aquest 1 de març començarà a aplicar-se el Decret 209/2023, de 28 de novembre de 2023, una normativa que millora, en molts aspectes, la qualitat vida de les persones amb mobilitat reduïda i amb diversitat funcional, posicionant Catalunya com a líder en accessibilitat universal.
Aquest codi d’accessibilitat de Catalunya detalla mesures relatives a l’accessibilitat aplicables a l’edificació, el transport, l’urbanisme, els productes i els serveis, tant públics com privats. A més, estableix terminis màxims per a eliminar barreres arquitectòniques en comunitats de veïns i en immobles comercials.
D’aquesta manera, es busca que tothom tingui una igualtat d’oportunitats i autonomia a l’hora de moure’s per espais privats i públic.
Aquest és un dret que compta amb tres grans eixos d’actuació:
-
Millora de l’estructura i de les condicions d’accessibilitat de tot nou disseny perquè aquest estigui pensat i adaptat per a tothom.
El nou codi complementa altres normatives vigents que ja van dur a terme millores en espais urbans i en mitjans de transport, centrant-se sobretot en la regulació d’espais naturals, creant, per exemple, punts accessibles a la platja. Ajusta també temes d’infraestructura urbana (com ubicar al mateix nivell vorera i calçada per facilitar el pas de tots els vianants). A més, pretén incloure indicacions tàctics perquè les persones cegues puguin ubicar-se millor en un entorn urbà.
-
L’impuls a la transformació de l’entorn existent
El que ja existeix, s’ha d’adaptar. I per fer-ho real, cal establir dates límit per aplicar la llei. Així doncs, a partir d’aquest 1 de març i en el cas de les comunitats de veïns, aquest termini d’adaptació es situarà entre l’1 i els 3 anys, aspecte que té com a objectiu que no es segueixin prolongant les situacions d’inaccessibilitat.
Aquesta transformació no afecta solament a comunitats, sinó que també afecta a les vies públiques, locals comercials, restaurants, espais d’oci… Aquests també disposen d’entre 1 i 3 anys per eliminar aquelles barreres arquitectònics que siguin fàcils de solucionar, com ara aquelles que només impliquin la instal·lació d’algun tipus de plataforma pujaescales. No obstant això, si la l’adaptació per garantir l’accessibilitat és una operació complexa i molt cara de realitzar, només s’hauran de dur a terme si es fa una reforma integral del local en qüestió.
Pel que respecta a l’adequació d’espais i equipaments dels municipis, el codi d’accessibilitat estableix un període d’entre 8 i 15 anys per poder dur a terme aquestes adaptacions. Aquest període varia en funció de la mida del municipi.
-
La incorporació de l’accessibilitat comunicativa i cognitiva
Això significa que tots els continguts han de ser accessibles, s’ha de poder enviar la informació a tothom, també a les persones amb discapacitats sensorials i cognitives. En l’àmbit dels serveis culturals, per exemple, es busca que es programi una oferta cultural que sigui suficientment accessible a tothom.
-
Creació d’un distintiu per valorar la qualitat en l’accessibilitat
Amb aquest nou codi d’accessibilitat de Catalunya, s’ha creat també un distintiu que avaluar qualitat en accessibilitat d’aquells establiments, espais o municipis que duen a terme accions per garantir l’accessibilitat.
-
Ajudes econòmiques
Pel que respecta a la despesa econòmica que suposen aquestes intervencions i, segons el web del Gencat, “el Govern estudiar reforçar les línies de crèdit existents i crear-ne de noves”. Tot i això i mentre no hi hagi una proposta d’ajudes econòmiques en ferm, pots consultar aquest article en el que parlàvem sobre la normativa de Propietat Horitzontal i sobre les ajudes i subvencions a les comunitats de veïns per facilitar l’accessibilitat.